Tastet de blocs imprescindibles!

I aquí va un tastet de recomanacions d’altres blocs culturals que no us heu de perdre per estar al dia de l’actualitat cultural de tot tipus.

El primer de tot a comentar és “Cultura s’escriu amb K”, un bloc que destaca per un estil molt propi i interessant i uns dels blocs més actius i prolífics del moment. Es tracta d’un repàs per l’actualitat cultural, però sobretot per la música més independent. Una recomanació per a tots aquells amants de la bona música i les bones crítiques.

www.culturasescriuambk.blogspot.com

Un altre bloc que no puc deixar de comentar és el “No country for indie people”, un bloc perspicaç que sempre està al dia en l’àmbit cultural. Un bloc que destaca pels comentaris perspicaços de la seva autora, aficionada sobretot al cinema i a la dansa. Una recomanació imprescindible a visitar.

www.nosoynadaindie.blogspot.com

Contes des quatre saisons és un bloc completament diferent als anteriors, on destaca el ‘Sentimentari’, un arxiu de comentaris dividit en: destí, tendresa, vida, incertesa, imaginació, realisme, emoció, bellesa, curiositat... tot des d’una vessant i una passió molt artística.

www.contes-des-quatre-saisons.blogspot.com

I l’últim bloc a destacar és “El racó de l’ànima”, un bloc reusenc amb una gran dosi de música en català i de cultura popular catalana. Es tracta d’una recomanació de bloc “de la terra” on destaca una gran agenda de festes majors, una explicació de les begudes de la terra i les enquestes que s’ofereixen als assidus a aquest bloc.

www.elracodelanima.blogspot.com

Espero que aquest tastet vagi de gust!

Risto Mejide ataca de nou!

Risto Mejide és sinònim d’Operación Triunfo, el producte audiovisual que ha permès que aquest creatiu publicitari espanyol sigui conegut pel gran públic. Les seves intervencions com a jurat en l’anterior edició d’Operación Triunfo van generar una llarga polèmica, que ha arribat fins a l’edició d’enguany. Aquest personatge, perquè no deixa de ser una creació, ha aconseguit ser el que per ell és el seu objectiu: ser un producte (concepte al qual li encanta fer referència constantment a les gales del programa). Es ven com una persona seriosa, honesta i sincera, però amb un concepte de sinceritat que pot arribar a ferir. Fins fa poc eren molt nombrosos els seus detractors, però cada vegada més hi ha un gran nombre de seguidors que el recolzen i que el segueixen allà on va. En l’actual edició del programa, fins i tot, Risto s’ha convertit en el gran personatge, més que els alumnes que han entrat a l’acadèmia.
Però no ens enganyem, darrere de Risto Mejide hi ha molt més que aquest simple personatge d’ulleres fumades que podem veure cada dimarts per la televisió. En realitat Risto Mejide és un dels grans professionals de la publicitat del nostre país, una persona amb les idees molt clares, amb unes grans idees de negoci i molt més llest del que ens pensem. Per això mateix ha sabut aprofitar la tirada d’un programa de gran èxit per a les masses, com és Operación Triunfo, per donar-se a conèixer i per treure’n profit econòmic, convertint-se així en un dels grans productes culturals –de masses– de l’actualitat.

'Un poco de chocolate', sisplau!

Un poco de chocolate és la nova proposta d'Aitzol Aramaio que ens parla de Lucas i María, dos germans que ha són grans i que comparteixen una casa amb els seus records i els fantasmes bons de les persones a les quals han estimat. Saben que més tard o més d'hora, un abans que l'altre, compraran el bitllet per a l'últim viatge. Marcos i Roma estan sols i són joves. Ella és infermera i pinta finestres que embelleixen les vistes des de la seva habitació. Marcos camina perdut amagat darrere el seu acordió i a un munt de preguntes. No saben que més aviat que no pas tard emprendran un camí junts. Un dia, l'atzar els reunirà....

Aquesta és la sinopsi d'aquesta pel·lícula que està basada en la novel·la Un tranvía en SP, d'Unai Elorriaga i que compta amb actors consagrats com és el cas d'Héctor Alterio i Julieta Serrano, però també amb futures promeses del cinema espanyol actual, com ara Bárbara Goenaga i Daniel Brühl, que ja ha aconseguit fer-se amb un lloc important dins el cinema des del seu gran paper a la pel·lícula Good bye, Lenin! i la seva interpretació de Salvador Puig Antich a la pel·lícula de Manuel Huerga.

A Un poco de chocolate veiem que es crea una esplèndida relació entre els quatre actors protagonistes d'aquesta pel·lícula que aconsegueixen fer "sentir" a l'espectador, una sensació que cada vegada és menys habitual quan anem al cinema. La pel·lícula aconsegueix parlar-nos de la mort, de les persones grans i de molts tipus diferents d'amor: l'amor fraternal, l'amor al somnis, l'amor als records... I tot això, de manera que en sortir del cinema després de veure la pel·lícula t'invaeix una sensació de tranquil·litat i de "bon esperit" que els actors aconsegueixen traspassar-nos a través de la pantalla, que tan poques vegades passa però que tant necessitem.

Les mil i una rumbes: 50 anys de rumba catalana

L'exposició "Les mil i una rumbes: 50 anys de rumba catalana" va estar fins el passat diumenge dia 4 de maig a l'Edifici Fòrum de Barcelona. Aquesta exposició, una producció de la Diputació de Barcelona i el Museu de Mataró, està dividida en tres àmbits temàtics: Els noms de la rumba, l'Abecedari de la Rumba i La música. Els noms de la rumba fa un repàs als inicis de la rumba de fa 50 anys i als seus creadors i primers impulsors -Peret, el Pescaílla i Gato Pérez-, que han esdevingut amb els anys els pares d'aquest estil musical, però també ens porta en aquest recorregut per tots els grups que han anat fent evolucionar el gènere fins a l'actualitat -Ojos de Brujo, Gertrudis o La Troba Kung Fú-. Tot aquest recorregut va acompanyat de la música d'aquests grups i dels temes més importants de la rumba catalana. A part, també podem veure un documental sobre la rumba en què diferents artistes important en la història de la rumba ens fan la seva apreciació sobre aquest estil que va néixer al barri de Gràcia de Barcelona.

Per finalitzar l'exposició, l'Abecedari de la rumba ens fa un petit recull dels trets més importants de la rumba catalana, els trets característics i imprescindibles d'aquest estil.

Per tant, "Les mil i una rumbes: 50 anys de rumba catalana" ens proposa un pas per l'evolució d'aquest gènere creat pels gitanos catalans amb un caràcter propi, fruit de la fusió del rock i de ritmes cubans i afroamericans. Aquesta música de mestissatge, de fusió i de festa ha donat forma a un univers musical amb fortes arrels culturals. Es tracta d'una bona recomanació per tots aquells a qui us agradi la música amb arrels de rumba catalana i en volgueu saber els seus orígens i per conèixer un gènere que com diuen és "patrimoni dels catalans".

Aquesta exposició ja s'ha acabat, però segur que passarà per altres museus catalans, ja que abans de poder-ne gaudir a l'Edifici Fòrum de Barcelona, ja la vam poder veure a Mataró i Granollers.

El guionista Rafael Azcona mor a Madrid als 81 anys

Rafael Azcona, el guionista d’algunes de les pel·lícules que més han marcat la història del cinema espanyol, va morir el 24 de març a Madrid a causa d’un càncer de pulmó.

Aquest guionista nascut a Logroño l’any 1926 va començar com a novel·lista i va col·laborar als inicis de la seva carrera amb revistes humorístiques de l’època, fins que va entrar al panorama cinematogràfic gràcies a l’adaptació per la gran pantalla de la novel·la El pisito que va fer juntament amb Marco Ferrari.

Els seus guions han estat un retrat costumista de l’època, des d’un punt de vista satíric i irònic, sempre amb la intenció de reflexar la realitat espanyola de l’època. Com a recompensa del seu treball, Rafael Azcona va guanyar l’any 1982 el Premi Nacional de Cinematorgafia, el 1994 la Medalla d’Or de les Belles Arts i el Goya d’honor l’any 1998. A més, pels seus guions, Azcona ha guanyat 5 premis Goya per les pel·lícules El bosque animado, Ay, Carmela!, Belle Époque, Tirano Banderas i La lengua de las mariposas.

Precisament el passat 7 de febrer, la malaltia que patia Azcona ja li va impedir recollir un altre dels reconeixements a la seva trajectòria, en aquest cas la medalla al Mèrit al Treball concedides a diferents representants del món de les arts. Aquest premi va ser recollit per Maribel Verdú en nom del guionista, qui va agrair per ell nom la concessió de la medalla i va destacar a Fernando Azcona com “l’home genial que ha sabut representar-nos a tots com ningú pot fer-ho”.

Anàlisi del suplement cultural del diari Avui

El suplement cultural del diari Avui és un setmanari que es va reformular el passar setembre del 2007, ja que el diari pretenia reforçar-lo com a “punt de referència per a les lletres i les arts catalanes amb un nou salt endavant”. L’actual cap de cultura de l’Avui és Ignasi Garay, que també és l’encarregat de la coordinació del suplement Cultura, juntament amb Eva Piquer. Aquest canvi en el suplement també ha tingut la seva repercussió en els seus col·laboradors habituals, incoporant a Albert Sánchez-Piñol i Jaume Cabré, dos autors destacats en el panorama literari català actual. Però també comptarà amb col·laboradors del món universitari com ara Xavier Pla, professor de la Universirtat de Girona i comissari de l’exposició de la cultura catalana a Frankfurt; el científic David Bueno i Pere Ballart, destacat expert en poesia catalana, entre altres.

El canvi del suplement Cultura també volia encaminar-lo a ser més participatiu i obert, fomentant així les opinions dels lectors, amb menys crítica i amb una temàtica més diversa, abordant els diferents ventalls de la cultura catalana.

Els continguts del setmanari de cultura s’estructuren en diferents seccions, moltes d’elles el·laborades per col·laboradors. Algunes d’aquestes seccions són fixes i sempre tracten dels mateixos temes, però n’hi ha d’altres que no són sempre fixes perquè no parlen dels mateixos temes, sinó que va en funció de l’oferta cultural de la setmana. Tot i això, veiem que els temes que es tracten són diversos, de manera que tant en una edició del suplement es parla d’un assaig, com de pintura, arquitectura...

Si voleu consultar l'edició digital del suplement... http://paper.avui.cat/suple_cultura/

Chambao dins el Festival del Mil·leni

La IX edició del Festival del Mil·leni ha protagonitzat un lloc destacat en l'agenda cultural de la ciutat de Barcelona des del desembre fins aquest mateix mes de març. Aquest cicle de concerts s'ha caracteritzat, un vegada més, per la gran fusió d'estils artístics i l'heterogeneïtat dels artistes que n'han format el cartell: des de Juliette Gréco, Pasión Vega, Gloria Gaynor, Los chicos del coro o Georges Moustaki, passant per Joaquín Cortés, Jane Birkin, Barbara Hendriks Ana Belén o Jarabe de Palo, fins a arribar a Chambao.

El 18 de març Chambao va tenir la primera cita amb el Palau de la Música, en el primer dels dos concerts que oferirira en el marc del Festival del Mil·leni. El concert va ser extraordinari, com ja ens té acostumats l'ànima d'aquest grup, la Mari, que va aconseguir que el Palau s'omplís d'alegria i positivisme. Fent un repàs a les cançons del seu últim disc "Con otro aire", però sense oblidar grans clàssics com "La playa de Barbate", "Ahí estás tú" o el clàssic de Camarón "Volando voy", el grup va aconseguir transmetre bones dosis d'energia al públic, que ja a la primera cançó estàvem ballant, picant de palmes i cantant al ritme de Chambao. Això sí, seguint els consells de la cantant que a l'inici del concert va dir que tots érem lliures de fer el que volguéssim aquella nit: ballar, cantar o el que fos.

Va ser un concert amb molta unió entre el públic i els artistes, potser també per la proximitat que de per sí ja aporta el Palau, però intensificat per un grup que volia fer disfrutar com mai el seu públic.

Realment, i tot i no ser el primer concert de Chambao al que assistia, aquest concert va ser únic, tant per la qualitat musical, com per la bellesa del Palau, com per la qualitat de les paraules que la Mari transmetia al públic, amb frases com ara: “No deixeu la vostra felicitat en mans de ningú, només en les vostres”.