De les Jornades de Periodisme Cultural en vull destacar dues per sobre les altres. La primera és la de Víctor Amela, que va parlar fonamentalment de la seva tasca en "La Contra" de La Vanguardia, una de les pàgines més llegides d'aquest diari, que fa que molta gent comenci a llegir-lo pel final (i no precisament perquè hi trobem la secció d'esports).
El que més em va agradar és que Víctor Amela ens va explicar que es van adonar, després d'un temps d'estar fent "La Contra" que les entrevistes que despertaven més interés en els lectors eren les que feien a personatges anònims. La veritat és que estic completament d'acord amb ell. De vegades les històries de la gent coneguda i popular ens rellisquen més, perquè ja les hem sentit moltes vegades, perquè són més banals o perquè simplement les veiem llunyanes. En canvi, les vivències de persones que sentim com nosaltres, amb el seu dia a dia i la seva lluita personal ens arriben més, ens copsen. Molts podrien pensar, però, que una entrevista a una persona anònima, per tant desconeguda, no té sentit, perquè no pot interessar a ningú, però Víctor Amela ens va donar un bon cosell en la seva conferència en dir que quan et fas tres preguntes seguides sobre alguna cosao sobre algú és un símptoma de que ja mereix una entrevista.
El que més em va agradar és el fet que ell és conscient que la seva feina és un privilegi, i fins i tot tem que algun dia s'acabi. Per això, aprofita tot el que li aporta fer aquesta secció i destaca sobretot el fet de poder conèixer tanta i tanta gent i tant diversa. Aquesta és una de les grans sorts del Periodisme, que et permet créixer cada dia gràcies al que t'aporten totes les persones que són protagonistes de la informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada