Un poco de chocolate és la nova proposta d'Aitzol Aramaio que ens parla de Lucas i María, dos germans que ha són grans i que comparteixen una casa amb els seus records i els fantasmes bons de les persones a les quals han estimat. Saben que més tard o més d'hora, un abans que l'altre, compraran el bitllet per a l'últim viatge. Marcos i Roma estan sols i són joves. Ella és infermera i pinta finestres que embelleixen les vistes des de la seva habitació. Marcos camina perdut amagat darrere el seu acordió i a un munt de preguntes. No saben que més aviat que no pas tard emprendran un camí junts. Un dia, l'atzar els reunirà....
Aquesta és la sinopsi d'aquesta pel·lícula que està basada en la novel·la Un tranvía en SP, d'Unai Elorriaga i que compta amb actors consagrats com és el cas d'Héctor Alterio i Julieta Serrano, però també amb futures promeses del cinema espanyol actual, com ara Bárbara Goenaga i Daniel Brühl, que ja ha aconseguit fer-se amb un lloc important dins el cinema des del seu gran paper a la pel·lícula Good bye, Lenin! i la seva interpretació de Salvador Puig Antich a la pel·lícula de Manuel Huerga.
A Un poco de chocolate veiem que es crea una esplèndida relació entre els quatre actors protagonistes d'aquesta pel·lícula que aconsegueixen fer "sentir" a l'espectador, una sensació que cada vegada és menys habitual quan anem al cinema. La pel·lícula aconsegueix parlar-nos de la mort, de les persones grans i de molts tipus diferents d'amor: l'amor fraternal, l'amor al somnis, l'amor als records... I tot això, de manera que en sortir del cinema després de veure la pel·lícula t'invaeix una sensació de tranquil·litat i de "bon esperit" que els actors aconsegueixen traspassar-nos a través de la pantalla, que tan poques vegades passa però que tant necessitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada