diumenge, 1 de juny del 2008

No em diràs que no!, el teu programa

I a continuació una mica d'autopromoció del programa No em diràs que no!, l'agenda d'oci i de cultura de la ràdio per Internet http://www.exitfm.cat/.





No em diràs que no pots desenganxar-te del sofà?

Ja no tens excusa!!

Cada dilluns de 22 a 23 hores de la nit, la teva agenda cultural a http://www.exitfm.cat/!
Ja saps: apaga la ràdio, encén l’ordinador i no et perdis el

NO EM DIRÀS QUE NO!

Tebeosfera


El passat 21 de maig Manuel Barrero ens va presentar el seu projecte de catalogació, documentació i recursos sobre el còmic a l'Estat espanyol. Ell ha estat un dels precursors de la web Tebeosfera, que pretén ser una web de referència sobre el còmic. En ella trobarem molt ben organitzada, tota la informació referent a la historieta. Tebeosfera va ser una realitat anys enrere, en la primera etapa, però després va patir un procés d'hivernació. Actualment es tornen a moure els engranatges per dona de nou forma a aquesta web i millorar-la si és possible.


Barrero, un gran amant del còmic, ens va presentar aquest projecte d'investigació sobre els còmics, però també ens va fer un repàs sobre la història i el panorama actual del còmic. Es tracta d¡una forma d'expressió que utilitza imatges i textos, amb un potencial enorme de comunicació, ja que fomenta la imaginació del lector. Tot i això, el còmic no és objecte d'estudi fins a Tebeosfera, que pretén tenir un nomenclator, un catàleg i una bibliografia; pretén tenir una terminologia, notícies i articles relacionats amb el còmic; i tot això amb la intenció de generar una àmplia base de dades sobre el còmic.


Durant tota la seva xerrada va aparèixer un aspecte clau en el còmic, el fet de ser considerat alhora cultura de masses però també art i, per tant, cultura d'elit. És un art que cada vegada més, lligat al fenomen dels dibuixos animats, està arribant a més part de la població i que no només agrada als infants o adolescents, sinó que trobem grans amants del còmic adults, com és el cas de Manuel Barrero.


Per a tots aquells interessats en el còmic no podeu deixar de passar per aquesta pàgina:


Jornades de Periodisme Cultural (i II)




L'altra conferència de les Jornades de Periodisme Cultural és la que va protagonitzar la provocadora Lydia Lunch. Aquesta va ser la xerrada que més em va impactar de totes les que van format part de les Jornades. Lunch es va mostrar transgressora, provocadora i políticament incorrecte durant tota l'entrevista, mostrant-nos tota la seva personalitat. El que més em va agradar va ser la sinceritat en què es va dirigir al públic en tot moment, tot i la nostra cara de perplexos, a més de la seva multiplicitat de facetes: cantant, escriptora, performer, compositora, fotògrafa, escultora, actriu...

Actualment Lydia Lunch ha presentat a Barcelona la traducció al castellà del seu llibre Paradoxia: Diario de una depredadora, una obra que es va publicar en anglès fa més de deu anys i que s'ha convertit en un clàssic del feminisme. Aquest llibre narra la història d'una adolescent prostituta, drogoaddicta, ninfòmana i sadomassoquista que, escapant dels abusos sexuals del seu pare, acaba perduda pel Manhattan i Los Angeles de principis dels 80.
PD: Com el bloc no em deixa penjar vídeos, poso l'enllaç!

Jornades de Periodisme Cultural (I)


De les Jornades de Periodisme Cultural en vull destacar dues per sobre les altres. La primera és la de Víctor Amela, que va parlar fonamentalment de la seva tasca en "La Contra" de La Vanguardia, una de les pàgines més llegides d'aquest diari, que fa que molta gent comenci a llegir-lo pel final (i no precisament perquè hi trobem la secció d'esports).


El que més em va agradar és que Víctor Amela ens va explicar que es van adonar, després d'un temps d'estar fent "La Contra" que les entrevistes que despertaven més interés en els lectors eren les que feien a personatges anònims. La veritat és que estic completament d'acord amb ell. De vegades les històries de la gent coneguda i popular ens rellisquen més, perquè ja les hem sentit moltes vegades, perquè són més banals o perquè simplement les veiem llunyanes. En canvi, les vivències de persones que sentim com nosaltres, amb el seu dia a dia i la seva lluita personal ens arriben més, ens copsen. Molts podrien pensar, però, que una entrevista a una persona anònima, per tant desconeguda, no té sentit, perquè no pot interessar a ningú, però Víctor Amela ens va donar un bon cosell en la seva conferència en dir que quan et fas tres preguntes seguides sobre alguna cosao sobre algú és un símptoma de que ja mereix una entrevista.

El que més em va agradar és el fet que ell és conscient que la seva feina és un privilegi, i fins i tot tem que algun dia s'acabi. Per això, aprofita tot el que li aporta fer aquesta secció i destaca sobretot el fet de poder conèixer tanta i tanta gent i tant diversa. Aquesta és una de les grans sorts del Periodisme, que et permet créixer cada dia gràcies al que t'aporten totes les persones que són protagonistes de la informació.